Arxiu de November, 2012

Catalunya és el meu país. Està situat al sud d’Europa, al nord-est de la Península Ibèrica, té una superfície de 32.000 Km2 i una població igual que Suïssa, 7.5 milions d’habitants i més que d’altres països europeus de la U.E. (Dinamarca 5,5,  Finlàndia 5,37, Noruega 4,9 i Irlanda 4,5).

A finals del primer mil·lenni, després del suport de Carlemany en expulsar els invasors sarraïns, els francs van convertir els comtats catalans, la pre-Catalunya, en un territori independent.  A Catalunya es va constituir el primer parlament europeu al segle XIII , les Corts Catalanes.

Confederat amb la corona d’Aragó, que posteriorment es va unir a Castella, va conservar les seves institucions fins el 1714, quan es perderen amb la capitulació conseqüència de la Guerra de Successió Espanyola. Poc abans Catalunya havia estat desmembrada per la cessió al Regne de França del Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya.

Des del 1714 Catalunya ha estat sotmesa a la voluntat neutralitzadora de l’Estat espanyol, que ha intentat en diverses ocasions eliminar la seva llengua, anul·lar la seva història i les seves tradicions. En determinats moments ha suprimit durant llargs períodes les seves institucions. També des de 1714 Catalunya ha estat espoliada en termes econòmics i culturals; ha patit  un tractament fiscal vexatori continuat i molts dels seus documents històrics estan captius a Salamanca o altres arxius espanyols.

Durant l’última campanya per la votació del nou Estatut d’Autonomia, aprovat per el poble de Catalunya i pels Parlaments  català i espanyol, a diferents  regions espanyoles es van fer campanyes actives en contra dels productes catalans i es va insultar públicament ciutadans i Institucions del país.  Un cop l’Estatut Català fou aprovat pel Parlament espanyol, va ser recorregut pel Partit Popular, on militen molts descendents de l’època franquista, i l’Estatut va ser retallat per la majoria conservadora del Tribunal Constitucional fins deixar Catalunya arruïnada amb més i nous abusos d’espoli fiscal.

Catalunya ha intentat fer veure l’Estat espanyol totes aquestes discriminacions sense cap èxit. L’últim esforç ha estat la proposta d’un pacte fiscal més equilibrat, si bé  la proposta ni tan sols ha  estat  escoltada pel cap del govern central.   El passat  11 de Setembre de 2012 el poble català va sortir al carrer demanant la independència  al crit de: “Catalunya, un nou Estat d’Europa”.

El president de Catalunya, polític intel·ligent, format a diferents universitats, bon comunicador, i poliglota , ha escoltat la veu del poble i s’ha ofert a liderar el projecte atenent la petició popular malgrat els  inconvenients que pot representar-li una tasca tant difícil.

Artur Mas té una d’aquelles característiques que necessàriament ha de tenir un líder: una identitat basada en valors i conceptes ben fonamentats. És un líder clar que pot portar Catalunya cap al seu objectiu:  el que reclama el poble.

Tanmateix han sortit d’immediat els destructors del lideratge. Els que tal vegada voldrien ser líders però no ho són. Els que serveixen a causes interessades. Els que des de dintre, i des de fora, al servei de l’Estat espanyol i d’ells mateixos, volen destruir un lideratge que no els interessa pas.  Espanya vol que Catalunya tingui líders que estiguin al seu servei, homes i dones de voluntats tèrboles circumscrits a l’estructura de l’Estat per portar a terme la seva exclusiva voluntat possessiva i centralitzadora. Cal continuar exprimint al poble català fins l’extenuació.

Per això han començat a insultar i desacreditar el líder, acusant-lo de messiànic, visionari i tantes altres barbaritats, quant aquest l´únic que fa es posar-se de forma serena al servei del poble i de les seves justes reivindicacions.

Als catalans ens cal protegir el líder defensor d’una causa justa com la que reclama el poble de Catalunya i cal desemmascarar les fosques intencions dels que, des de dintre, volen fer perdurar l’abús de domini sobre tot un poble. Un poble que té una cultura, una llengua, una història, que ha treballat durant centeners d’anys per guanyar allò que es mereix i que veu com, dia rere dia, se’l menysté, enganya i humilia.

Catalunya es mereix un reconeixement a tantes vexacions. Catalunya mereix ser, no tan sols un Estat d’Europa, sinó també, i de forma definitiva, un país en el mon.

JT. 05-11-2012.

Comments Sense comentaris »